Crec que aquesta dita és del tot certa, i avui, te especial rellevància. Perquè les famílies no podem pujar els nostres fills soles, necessitem suport i en ocasions, ajut.
Per començar, la conciliació entre la vida laboral i familiar és encara una utopia i és molt difícil dedicar als nens i a la família tot el temps que ens agradaria perquè hem de pagar factures. En aquest cas, necessitem el suport d’avis i avies, de parents, amics i serveis d’acollida de l’escola per a fer compatible el nostre horari laboral amb el de l’infant. Per no parlar de vacances i dies de lliure disposició que no s’ajusten al nostre calendari de la feina. I no estic parlant de situacions extremes de professionals amb grans ambicions, penso en famílies monoparentals, per exemple, que han de fer mans i mànigues per tirar endavant fins a final de mes sense deixar d’atendre els seus fills….llegeix més al Blog de Criatures
